Nosaltres, els més de 500 representants de més de 80 països, d'organitzacions de llauradors i llauradores, agricultors familiars, pescadors tradicionals, pobles indígenes, pobles sense terra, treballadors rurals, migrants, pastors, comunitats forestals, dones, xiquets, joventut, consumidors, moviments ecologistes, i urbans, ens hem reunit en el poble de Nyéléni en Selingue, Mali per a enfortir el moviment global per a la sobirania alimentària. Ho estem fent, rajola per rajola, vivint en cabanyes construïdes a mà segons la tradició local i menjant aliments sent produïts i preparats per la comunitat de Selingue ... Hem donat al nostre treball el nom de "Nyéléni," com a homenatge, inspirats en la llegendària llauradora maliense que va cultivar i alimentar a la seua gent.
La majoria de nosaltres som productors i productores d'aliments i estem disposats, som capaços i tenim la voluntat d'alimentar a tots els pobles del món. La nostra herència com a productors d'aliments és fonamental per al futur de la humanitat. Este particularment el cas de dones i pobles indígenes que són creadors de coneixement ancestrals sobre aliments i agricultura, i que són subvalorats. Però esta herència i esta capacitat per a produir aliments nutritius, de qualitat i en abundància, es veuen amenaçada i soscavada pel neoliberalisme i el capitalisme global. Enfront d'açò, la sobirania alimentària ens aporta l'esperança i el poder per a conservar, recuperar i desenvolupar el nostre coneixement i la nostra capacitat per a produir aliments.
La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Açò posa a aquells que produïxen, distribuïxen i consumixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per damunt de les exigències dels mercats i de les empreses. Defén els interessos de, i inclou a, les futures generacions. Ens oferix una estratègia per a resistir i desmantellar el comerç lliure i corporatiu i el règim alimentari actual, i per a canalitzar els sistemes alimentaris, agrícoles, pastorals i de pesca perquè passen a estar gestionats pels productors i productores locals.
La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies locals i als mercats locals i nacionals, i atorga el poder als llauradors i a l'agricultura familiar, la pesca artesanal i el pasturatge tradicional, i col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. La sobirania alimentària promou el comerç transparent, que garantix ingressos dignes per a tots els pobles, i els drets dels consumidors per a controlar la seua pròpia alimentació i nutrició. Garantix que els drets d'accés i a la gestió de la nostra terra, dels nostres territoris, les nostres aigües, les nostres llavors, el nostre ramat i la biodiversitat, estiguen en mans d'aquells que produïm els aliments. La sobirania alimentaria suposa noves relacions socials lliures d'opressió i desigualtats entre els hòmens i dones, pobles, grups racials, classes socials i generacions.
En Nyéléni, gràcies als molts debats i a la intensa interacció, estem aprofundint en el nostre concepte de sobirania alimentària, i hem intercanviat sobre la realitat de les lluites dels nostres respectius moviments per a conservar l'autonomia i recuperar el nostre poder. Ara entenem millor els instruments que necessitem per a crear un moviment i promoure la nostra visió col·lectiva.
Darrere de què lluitem?
Un món en què ...
... tots els pobles, nacions i estats puguen decidir els seus propis sistemes alimentaris i polítiques que proporcionen a cada un de nosaltres aliments de qualitat, adequats, assequibles, nutritius i culturalment apropiats;
... es reconeguen i respecten els drets i el paper de les dones en la producció d'aliments i la representació de les dones en tots els òrgans de presa de decisions;
... tots pobles de cada un dels nostres països puguen viure amb dignitat del seu treball, i puguen tindre l'oportunitat de viure en els seus llocs d'origen;
... la sobirania alimentària siga considerada un dret humà bàsic, reconegut i respectat per les comunitats, els pobles, els estats i les institucions internacionals;
... podem conservar i rehabilitar els entorns rurals, zones pesqueres, els paisatges i els aliments tradicionals, basant-se en una gestió sostenible de la terra, del sòl, l'aigua, les llavors, el ramat i biodiversitat;
... valorem, reconeguem i respectem la diversitat del nostre coneixement, alimentació, llengües i les nostres cultures tradicionals, i el mode en què ens organitzem i ens expressem;
... existisca una veritable reforma agrària integral que garantisca als llauradors plens drets sobre la terra, defenga i recupere els territoris dels pobles indígenes, garantisca a les comunitats pesqueres l'accés i el control de les zones de pesca i ecosistemes, que reconega l'accés i el control de les terres i les rutes de migració de pasturatge, garantisca ocupacions dignes amb sous justos i drets laborals per a tot els treballadors, i un futur per als jóvens del camp, on les reformes agràries revitalitzen la interdependència entre productors i consumidors, garantisquen la supervivència de la comunitat, la justícia econòmica i social, la sostenibilitat ecològica i el respecte per l'autonomia local i la governança amb igualtat de drets per a les dones i els hòmens ... on es garantisca el dret als territoris i a l'autodeterminació dels nostres pobles;
... compartim els nostres territoris en pau i de manera justa entre els nostres pobles, ja siguem llauradors, comunitats indígenes, pescadors artesanals, pastors nòmades o altres;
... si es viuen catàstrofes naturals i provocades per les persones, i situacions posteriors als conflictes, la sobirania alimentària actue com una autèntica garantia que enfortisca els esforços de recuperació local i mitigue l'impacte negatiu. En el que es tinga present que les comunitats afectades desemparats no són incapaços, i on una sòlida organització local per a la recuperació per mitjans propis constituïsca la clau per a la recuperació;
... es defenga el poder dels pobles per a decidir sobre les seues herències materials, naturals i espirituals.
En contra de què lluitem?
-L'imperialisme, el neoliberalisme, el neocolonialisme i el patriarcat, i tot sistema que empobrix la vida, els recursos, els ecosistemes i els agents que els promouen, com les institucions financeres internacionals, l'Organització Mundial del Comerç, els acords de lliure comerç, les corporacions multinacionals i els governs que perjudiquen els seus pobles;
-El dumping d'aliments a preus per davall del seu cost de producció en l'economia global;
-El control dels nostres aliments i dels nostres sistemes agrícoles en mans de companyies que anteposen els guanys a les persones, la salut i el mediambient;
-Tecnologies i pràctiques que erosionen la nostra capacitat de producció alimentària en el futur, danyen el mediambient i posen en perill la nostra salut. Estes inclouen els cultius i animals transgènics, tecnologia terminator, aquacultura industrial i pràctiques pesqueres destructives, l´anomenada “Revolució blanca” de les pràctiques industrials en el sector lacti, les anomenades “Nova i vella Revolucions Verdes”, i els “Deserts Verds” dels monocultius de biocombustibles industrials i altres plantacions;
-La privatització i la mercantilització dels aliments, serveis bàsics públics, coneixements, terres, aigües, llavors, ramat i el nostre patrimoni natural;
-Projectes / models de desenvolupament i indústries d'extracció que desplacen als pobles i que destruïxen el nostre mediambient i la nostra herència natural;
-Guerres, conflictes, ocupacions, bloquejos econòmics, fams canines, desplaçaments forçats i confiscació de les seues terres, i totes les forces i governs que els provoquen i els recolzen; i els programes de reconstrucció després d'un conflicte o catàstrofe que destruïxen el nostre mediambient i capacitats;
-La criminalització de tots aquells que lluiten per protegir i defendre els nostres drets;
-L'ajuda alimentària que encobrix el dumping, introduïx OGMs en els entorns locals i els sistemes alimentaris i crea nous patrons de colonialisme;
-La internacionalització i la globalització dels valors paternalistes i patriarcals que marginen les dones i les diverses comunitats agrícoles, indígenes, pastorals i pesqueres en el món;
Què podem fer i farem respecte d'això?
De la mateixa manera en què estem treballant amb la comunitat de Sélingué per a crear un espai de trobada en Nyéléni, ens comprometem a construir el nostre moviment col·lectiu per a la sobirania alimentària, forjant aliances, recolzant les nostres diferents lluites i fent que la nostra solidaritat, força i creativitat arriben als pobles de tot el món que tenen un compromís amb la sobirania alimentària. Cada lluita per la sobirania alimentària, independentment de en quin lloc del món es lliure, és la nostra lluita.
Hem acordat una sèrie d'accions col·lectives per a compartir la nostra visió de la sobirania alimentària amb tots els pobles del món, que estan detallades en el nostre document de síntesi.
Durem a terme estes accions en cada una de les nostres respectives àrees locals i regions, en els nostres propis moviments i conjuntament en solidaritat amb altres moviments. Compartirem la nostra visió i la nostra agenda d'acció per a la sobirania alimentària amb aquells que no hagen pogut estar amb nosaltres en Nyéléni, perquè l'esperit de Nyéléni es dissemina en tot el món i es convertisca en una poderosa força que faça de la sobirania alimentària una realitat per als pobles de tot el món.
Finalment, donem el nostre suport incondicional i absolut als moviments llauradors de Mali i a ROPPA en la seua lluita perquè la sobirania alimentària es convertisca en una realitat a Mali i per extensió en tot Àfrica.
És hora de la sobirania alimentària!
27 de febrer del 2007
Nyéléni, Selingue, Mali